Darrera entrada

L'ORGANISTA PAU RIURÓ PRESENTA EL PROGRAMA DEL CONCERT DEL 20 DE JUNY





El concert d’avui s’emmarca en la campanya Acabem l’orgue de la catedral iniciada per l’ADAC. El seu objectiu principal és donar a conèixer aquest magnífic instrument, perquè difícilment podem valorar allò que no coneixem. Per això us proposo un programa musical ben variat que mos­tri les diverses possibilitats sonores de l’orgue.

El preludi de coral és un gènere de llarga tradició en el món luterà, des de molt abans de Buxtehude i Bach. Al final de la seva vida Brahms va escriure una col·lecció d’onze preludis que no va arribar a veure publicats. Són peces de caire introspectiu que constitueixen el testament musical de l’autor.

El Preludi i fuga en mi menor BWV 548 de Bach és una obra grandiosa i molt complexa. Personalment, és una obra que m’atreu molt i a la qual he dedicat molt de temps. El preludi, ma­jestuós, és una gran construcció on s’entrecreuen les relacions tonals i els temes. La fuga, brillant, és totalment atípica: comença amb una exposició perfectament ordenada del subjecte i contrasub­jecte, continua amb un gran desenvolupament de temes nous, i acaba repetint gairebé exactament l’exposició. El preludi i la fuga aparentment no tenen cap relació entre ells, però la podem endevinar en les relacions numèriques i proporcions. És una obra d’una gran bellesa, que amaga una bellesa molt més profunda.

En contrast amb la complexitat de Bach, trobem la simplicitat dels trios de Rinck. Christian Heinrich Rinck és un «descendent» musical de Bach, a través del seu mestre Johann Christian Kittel. Els seus trios, opus 20, són petites peces didàctiques, de caràcter graciós i proporcions clàssiques.

El meu propi Tema amb variacions és una petita obra sense pretensions, de factura ben clàssica dins d’un llenguatge atonal. A partir d’un petit tema original, vaig escriure quatre variacions amb textures i caràcters diferents: un trio, un petit scherzo, un cantabile i un final.

El prolífic Georg Philipp Telemann va escriure relativament poc per a l’orgue. De la seva col·lecció de preludis de coral he seleccionat dues versions de Herr Jesu Christ, dich zu uns wend (Senyor Jesucrist, veniu a nosaltres).

Tocant en aquesta catedral no podria deixar passar l’ocasió d’incloure alguna obre del seu antic organista, el mestre Francesc Civil. Si avui gaudim d’aquest magnífic instrument, és en gran part gràcies a ell: les seves conviccions estètiques van ser decisives perquè l’orgue fos així, i no d’una altra manera. Del mestre Civil he seleccionat la Meditació (extreta de la Missa pontifical), i la fantasia sobre El cant del ocells (la seva última composició per a orgue, que va dedicar al seu successor mossèn Francesc Geli).

Hilarión Eslava és una de les figures més influents del segle XIX espanyol. En una època en què la moda de l’òpera italiana envaïa tots els gèneres musicals, Eslava va defensar un retorn a la tradició. Ofertorio sobre el Pangelingua (de la col·lecció Museo orgánico español) és una compo­sició interessant. Si bé el seu estil avui ens sembla superficial, és una obra certament ben escrita, que tracta amb enginy la melodia de l’antic Pangelingua.

Espero que gaudiu del concert.